Soldanat de Malaca

Soldanat de Malaca
	کسلطانن ملايو ملاک; Kesultanan Melayu Melaka
Localització
	2° 11′ 20″ N, 102° 23′ 04″ E / 2.188889°N,102.384444°E
Capital	Malaca
Població humana
Idioma oficial	malai
Religió	islam
Dades històriques
Anterior	Kingdom of Singapura (en)
Creació	1400
Dissolució	15 agost 1511
Següent	sultanat de Lingga
Organització política
Forma de govern	Monarquia
• Cap d'estat	Soldà
Moneda	tin ingot (en)

El soldanat de Malaca (en malai: Kesultanan Melayu Melaka; escriptura jawi: کسلطانن ملايو ملاک) va ser un soldanat malai centrat a l'estat modern de Malaca, Malàisia. Les tesis històriques convencionals marquen c. 1400 com l'any fundador del sultanat per un rei Parameswara de Singapur (rei de Singapur), Parameswara, també conegut com Iskandar Shah (després de convertir-se a l'islam).^[1]^:245–246 Al segle XV, la seva capital es va convertir en un dels ports de transbordament més importants de la seva època, amb un territori que abastava gran part de la península Malaia, les illes Riau i una part significativa de la costa nord de Sumatra a l'actual Indonèsia.^[2]

Com a bulliciós port comercial internacional, Malaca va sorgir com a centre d’aprenentatge i difusió islàmica i va fomentar el desenvolupament de la llengua, la literatura i les arts malaies. Va anunciar l’època daurada dels soldanats malais de l’arxipèlag, en què el malai clàssic es va convertir en la lingua franca del sud-est marítim d’Àsia i l'escriptura jawi es va convertir en el mitjà principal d’intercanvi cultural, religiós i intel·lectual. És a través d’aquests desenvolupaments intel·lectuals, espirituals i culturals, que l’època malaca va ser testimoni de l'establiment d’una identitat malaia,^[3]^[4] la "malaització" de la regió i la posterior formació d’un Alam Melayu.^[5]

L'any 1511 la capital de Malaca va caure en mans de l'Imperi portuguès, obligant l'últim sultà, Mahmud Shah (r. 1488-1511), a retirar-se cap a la resta del seu imperi, on la seva descendència va establir noves dinasties governants, Johor i Perak. El llegat polític i cultural del sultanat es manté fins als nostres dies. Durant segles, Malaca s’ha mantingut com un exemple de civilització malaiomusulmana. Va establir sistemes de comerç, diplomàcia i governança que van persistir fins al segle xix i va introduir conceptes com el daulat, una noció de sobirania clarament malaia, que continua configurant la comprensió contemporània del regnat malai.^[6] La caiguda de Malaca va beneficiar Brunei quan els seus ports es van convertir en un nou punt d'intercanvi (entrepôt), ja que el regne va emergir com un nou imperi musulmà a l'arxipèlag malai, atraient a molts comerciants musulmans que van fugir de l'ocupació portuguesa després de la conversió del governant de Brunei a l'islam.^[7]^[8]

↑ Cœdès, George. The Indianized states of Southeast Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1.
↑ Ahmad Sarji 2011, p. 119
↑ Barnard 2004, p. 7
↑ Andaya & Andaya 1984, p. 55
↑ Mohamed Anwar 2011, pàg. 28–30
↑ Ahmad Sarji 2011, p. 109
↑ P. M. Holt; Ann K. S. Lambton; Bernard Lewis The Cambridge History of Islam. Cambridge University Press, 1977, p. 129. ISBN 978-0-521-29137-8.
↑ Barbara Watson Andaya; Leonard Y. Andaya A History of Early Modern Southeast Asia, 1400–1830. Cambridge University Press, 19 febrer 2015, p. 159. ISBN 978-0-521-88992-6.

[Coedes-1] Cœdès, George. The Indianized states of Southeast Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1.

[Ahmad_Sarji_2011_119-2] Ahmad Sarji 2011, p. 119

[Barnard_2004_7-3] Barnard 2004, p. 7

[Andaya_1984_55-4] Andaya & Andaya 1984, p. 55

[5] Mohamed Anwar 2011, pàg. 28–30

[6] Ahmad Sarji 2011, p. 109

[7] P. M. Holt; Ann K. S. Lambton; Bernard Lewis The Cambridge History of Islam. Cambridge University Press, 1977, p. 129. ISBN 978-0-521-29137-8.

[8] Barbara Watson Andaya; Leonard Y. Andaya A History of Early Modern Southeast Asia, 1400–1830. Cambridge University Press, 19 febrer 2015, p. 159. ISBN 978-0-521-88992-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]